Pel.lícula: 'Granujas de medio pelo'

Avui mirarem una pel.lícula que dóna una visió molt sarcàstica del que és muntar un negoci. A 'Granujas de medio pelo' 3 ex-presidiaris planegen atracar un banc per fer-se rics. Però la manera més senzilla que se'ls acut és llogar el local del costat, muntar-hi un negoci i excavar-hi un túnel. En aquest enllaç hi pots trobar més informació sobre la pel.lícula, des d'un punt de vista de les matemàtiques.

Després de veure la pel.lícula, us ha quedat clar què no s'ha de fer per fer-se ric? :-)
Seguidament farem aquestes activitats.

Pla de producció

Font: http://www.imet.cat

L'últim dia vam començar a redactar el vostre pla d'empresa. Vam crear un lloc web on es presentava el nostre negoci. Avui toca parlar del pla de producció i de quins costos tindrà la nostra empresa. En aquest enllaç podeu trobar diferents models del pla d'empresa.

 

Activitats

Caldrà que al vostre lloc web de l'empresa hi hagi una pàgina que s'anomeni pla de producció. En aquesta pàgina hi haurem de detallar els ítems següents:

1. Procés de producció i operacions
• Tipus de matèries primeres necessàries. Quantes se'n necessiten i de quin tipus? 
• Quins són els nostres proveïdors? Localització i disponibilitat.
• Local i instal.lacions: plànol esquemàtic
• Maquinària i eines necessàries.
• Mà d'obra: descripció dels llocs de treball i formació necessària
2. Pla tecnològic i equipaments informàtics
3. Gestió d'existències: aprovionament i emmagatzematge
• Disposo d'un magatzem per guardar el producte?
• Quan triguen els meus proveïdors a servir el producte?
• El meu producte té data de caducitat?
• Necessitaré algunes característiques específiques per emmagatzemar el meu producte? (cambres frigorífiques, etc)
4. Normativa
• Horari d'obertura del negoci
• Normativa específica de cada negoci
5. Cost del producte/servei
• Elaboreu una fulla de càlcul on es vagin anotant totes aquestes despeses.
• Caldrà que hi figuri la inversió inicial per posar en marxa el negoci (maquinària i eines, instal.lacions, etc)
• Cal distingir entre costos fixes (no depenen del volum de vendes, és el cas per exemple de la factura de la llum del local) i costos variables (en funció del nombre d'unitats venudes).
• Podeu insertar aquesta fulla de càlcul al vostre lloc web.

D'on venen les bones idees?

A vegades les bones idees no ens venen quan més ho necessitem. Sovint, la idea se'ns apareix al nostre cap quan estem passejant, anant en bicicleta o fins i tot dormint! En aquest petit vídeo s'explica com i quan sorgeixen.

El pla d'empresa

Enllaç al lloc web de la imatge

Per començar a muntar qualsevol negoci és necessari planificar. Per fer-ho, es recomana elaborar un pla d'empresa.

El pla d'empresa conté els estudis i la informació necessaris abans d'aventurar-nos a muntar el nostre negoci. A més a més, el pla d'empresa és indispensable a l'hora d'anar a una entitat financera a demanar un crèdit per finançar el nostre projecte.

En el vídeo següent surten caracteritzades les diferents parts d'un pla d'empresa. També en aquest enllaç es pot trobar més informació dels diferents sectors a l'hora de muntar un negoci.

 

Apartats del pla d'empresa

El pla d'empresa és un document estructurat. Per elaborar-ho s'han de tenir en compte els aspectes següents:

• Presentació de l'empresa i de la persona emprenedora.
• Pla de producció
• Pla de màrqueting
• Pla de recursos humans
• Pla d'inversió i finançament

 

Activitats

Avui i en els propers dies anirem repassant cadascun dels diferents apartats. Recollirem el nostre pla d'empresa en un lloc web google. Per tant, avui cal que feu:

1. Creeu un lloc web google amb el títol que tingueu pensat per la vostra empresa. Utilitzeu un disseny vistós i que sigui agradable a la vista
2. Escriviu una petita presentació de l'empresa i de la persona emprenedora. En aquest apartat hi haurà d'haver un resum del que serà el vostre negoci: nom de l'empresa, activitat a la qual es dedicarà, ubicació, membres fundadors.
3. Creeu per a cada apartat del pla d'empresa una subpàgina del lloc principal.
4. Envieu l'adreça del lloc web al correu electrònic de la professora.

Com munto el meu negoci?

Fins ara hem parlat de les qualitats emprenedores i de què vol dir ser emprenedor. També veurem amb el projecte interdisciplinar, quins comerços i negocis hi han a Verges i rodalies. Amb aquesta informació, us veieu capaços de pensar en un negoci que us pugui agradar i a més pugui ser rentable en el vostre poble? Per acabar de decidir-ho, mireu aquest vídeo on hi apareix una noia que a l'hora de posar en marxa un negoci es fa moltes preguntes. En acabar, escriviu un petit resum del vídeo detallant quines són les preguntes que es fa a l'hora de muntar un negoci. I quines preguntes us faríeu vosaltres?

Una idea de negoci

Hem acabat dos projectes i ara en començarem un altre! Es tracta de fer un estudi sòcio-econòmic de Verges i el seu entorn. Has pensat mai quin tipus d'empreses hi ha aprop de casa teva? Quin és el sector dominant? Per què hi ha empreses que tenen èxit i altres no? Què fa que una idea de negoci sigui bona? Intentarem debatre-ho tots plegats i fer unes activitats.

Pel.lícula: Evasión en la granja

Chicken Run va tenir molt d'exit quan va sortir l'any 2000 i explica les aventures d'un grup de gallines que es volen escapar d'una granja. Però més enllà de la història, que fins i tot pot semblar una mica còmica, la pel.lícula és sobretot una lliçó de lideratge. Quna l'hàgim vist, encetarem un petit debat i farem unes activitats.

Presentació oral del projecte: ens en sortim?

Enllaç a la web de la imatge

Finalment, després de tants dies ha arribat el moment de preparar una presentació del projecte Ens en sortim? Per fer-ho et caldrà recopilar tota la informació que has anat treballant aquestes últimes setmanes sobre la teva economia domèstica. És per això que és molt important que tinguis totes les tasques anteriors acabades i la fulla de càlcul economia domèstica, amb ingressos i despeses completada. Aquí sota t'hi posem un guió que pots fer servir per elaborar la teva presentació. La presentació ha de tenir com a mínim 10 diapositives. Penja la teva presentació a la carpeta compartida del projecte.

---

Guió

1. Ingressos
• Feina. De què treballaré? Quina serà la meva nòmina mensual?
2. Despeses
• Lloguer/compra de pis. 
• On viuré? Per què? 
• Què em costa cada mes?
• La cistella de la compra
• Què necessito per passar el mes?
•  On aniré a comprar?
• Quina és la meva despesa mensual dedicada a la alimentació? Il.lustra-ho amb una taula
• Les factures (llum, aigua, gas)
• Quins són els principals subministres de la casa?
• Amb quines unitats es mesuren?
• Quina despesa mensual suposen? Il.lustra-ho amb una taula desglossada llum, aigua, gas
• Despeses adicionals (opcional)
• Despeses de telèfon
•  Sóc capaç de valorar què gasto més o menys cada mes en telèfon?
  
• Un viatge
• On aniré? Per què?
• Explica una mica en què consistirà el viatge i quins llocs vols visitar.
• Quin és el meu pressupost? Il.lustra-ho amb una taula desglossada
3. Balanç
• En aquesta diapositiva hi ha de figurar la fulla de càlcul completa economia domèstica amb els ingressos i despeses mensuals.
• Me'n sortiré a final de mes? Raona-ho.
• Quins conceptes em representen una despesa més gran?
• Es podria retallar alguna despesa? Fes una breu explicació.

---

S'avaluarà la presentació oral amb una rúbrica.

La factura de l'aigua

Avui intentarem estimar quina és la nostra despesa d'aigua. L'aigua és un bé molt preuat i no ens som conscients, perquè per sort aquí només ens cal obrir l'aixeta per obtenir-la. Avui haureu de simular una factura de l'aigua. Us donem un parell d'enllaços d'on treure la informació:

• Entendre la factura de l'aigua
• Exemple de factura

Després de visitar els enllaços, hauràs de fer les activitats.

Joves, crisi i emancipació

Al final d'aquest projecte, hem de ser capaços de valorar amb arguments sòlids si ens podrem independitzar o no. Per afegir un element més en el debat, avui discutirem què passa amb els nois i noies que volen formar la seva pròpia llar. El futur dels joves d'avui s'ha vist complicat per l'arribada de la crisi. Mira't aquest parell de vídeos que parla de les dificultats que troben els joves per emancipar-se. Després hauràs de fer unes activitats que també penjaràs a la teva carpeta del drive.

La factura del gas

Avui es tracta d'entendre la factura del gas. Intentarem entendre les seves parts i al final, farem una previsió de despeses mensuals degut al consum de gas i ho afegirem a la nostra fulla de càlcul 'economia domèstica'. Mireu-vos els enllaços següents per entendre les diferents parts de la factura:

• Entendre les factures de llum i gas
• Factura del gas

Finalment et caldrà fer les activitats següents.

La factura de la llum

Una de les despeses que s'ha de tenir en compte en l'economia domèstica són les factures de consum. Avui analitzarem la factura de la llum. Cada quan ens arriben aquesta factura? Quins conceptes hi apareixen? Com podem saber si el que ens cobren és just pel servei que ens donen?

En els enllaços següents hi trobaràs més informació:

• Factures clares (cal utilitzar microsoft explorer)
• Entendre les factures de llum i gas

Al final, us tocarà fer les activitats d'aquest enllaç. Podeu veure varis exemples de factures aquí:

• Factura de la llum

La cistella de la compra

Avui, dins el projecte ens en sortim?, parlarem de la cistella de la compra. Les despeses mensuals dedicades a l'alimentació i a productes de primera necessitat són importants i els hem de saber quantificar per administrar bé la nostra economia domèstica. Mira el vídeo següent on la ocu (organització de consumidors i usuaris) explica com depenent a quin supermercat comprem, ens podem estalviar 1000 euros de mitjana a l'any.

Un cop hagis mirat el vídeo, hauràs de fer aquestes activitats.

• Enllaç: Menjar sa amb menys diners

Busco pis

A la sessió anterior vam imaginar de què ens agradaria treballar en un futur. A partir d'aquí, vam investigar quin seria el sou mensual que rebríem i el vam posar a la fulla de càlcul, com a ingressos. Avui toca parlar de despeses. La despesa familiar més important és l'habitatge. La pregunta que ens farem avui és:

---

Com i on m'agradaria viure?

Per contestar aquesta gran pregunta, caldrà que primer anem per parts i formulem preguntes més concretes:

• Volem (i podem) viure sols, en parella o ens decantem més per compartir pis amb amics? Cada opció té els seus avantatges i inconvenients.
• Quin tipus d'habitatge em convé? Casa o pis? Quantes habitacions hauria de tenir? Quina seria la superfície mínima acceptable?
• A quina zona de Verges/Girona i rodalies em convé més que estigui l'habitatge?
• Quins són els serveis i/o comerços que valoro que estiguin aprop del meu habitatge? Per què?
• Ens convé llogar o comprar pis? Quins són els avantatges i inconvenients de cada opció?
• Si em decanto pel lloguer, què és millor, un pis moblat o sense?
•  Un cop he trobat la meva vivenda ideal, quines despeses mensuals em representa en concepte de lloguer o hipoteca? Penseu que es recomana que aquestes despeses siguin iguals o inferiors a 1/3 dels meus ingressos menuals. Es compleix això en el vostre cas?

---

Buscar pis a la xarxa

• A la xarxa podem trobar varis buscadors per trobar habitatge de compra i de lloguer. Alguns exemples són:
• El Punt habitatge
• Idealista
• Ya encontré
• Fotocasa
• Podeu trobar bons consells a l'hora de llogar o comprar un pis en els enllaços següents:
• Guia jove pel lloguer de pis
• Guia jove per comprar pis

---

Activitats

Obriu el document Busco pis. Guardeu-lo en el vostre google drive, dins la carpeta Ens en sortim. Contesteu les preguntes. Al final, haureu de tenir una estimació de les despeses mensuals d'habitatge que haureu d'afegir al vostre full de càlcul Economia domèstica. 

---

Vídeo: Plats Bruts

A la dècada dels 90 es va fer molt famosa una sèrie de TV3 que s'anomenava Plats Bruts. Mireu aquest capítol on en Sànchez i en David es plantegen de buscar pis. Et semblen realistes les situacions que s'hi donen? Per què?

Els ingressos: el salari i la nòmina

La nòmina

Els principals ingressos mensuals d'una família provenen del salari. El salari és l'import que paga un empresari al treballador a canvi de la seva feina. El salari ve especificat en un 'rebut' que s'anomena nòmina. Aquí pots veure un exemple senzill de nòmina (font: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/159101):

La nòmina té vàries parts:

1. Dades de l'empresa
2. Dades del treballador
3. Meritacions o percepcions: quantitats que cobrem desglossades en els diferents conceptes del salari
4. Deduccions: IRPF (Impost de la Renda sobre les Persones Físiques) i Seguretat Social
5. Bases de cotització

Pots veure més exemples de com es llegeix una nòmina a l'enllaç següent:

• http://www.xtec.cat/~jcollad3/la%20nomina/apartats/quees.htm

 

El salari mínim interprofessional

El salari mínim interprofessional és la mínima quantitat econòmica mensual que percebrà un treballador de l'estat espanyol. L'any 2014 aquest salari és de 645,30 €.

Les ofertes de treball

Per saber quin serà més o menys el nostre salari, podem buscar ofertes de treball de la categoria professional que més ens agradi. Hi ha diferents pàgines a internet on podem fer aquestes cerques. Algunes d'aquestes són:

• http://www.infojobs.com
• http://www.eurofirms.es
• http://www.yaencontre.com/empleo/
• http://www.organigrama.cat/

 

Activitats

Un cop acabat, hauràs de fer les activitats d'aquest enllaç.

Ens en sortim?

Pensem en el futur, en dia que, vosaltres sols o amb la vostra parella us vulgueu independitzar. Caldrà que feu números abans per poder veure si us n'ensortireu, econòmicament parlant. Amb aquest projecte, estudiarem quins són els ingressos i quines són les despeses en el moment d'independitzar-se.

Fulla de càlcul per anotar les nostres despeses mensuals

Caldrà que, abans de tot, feu una fulla de càlcul per anotar totes les vostres despeses mensuals. Entreu a la vostra compta de gmail i aneu al drive. Creeu una carpeta de 3r d'ESO i a dins una que digui 'emprenedoria'. Allà creeu una fulla de càlcul que es digui 'economia domèstica'. Aquí podeu veure'n un exemple.

Documental: 'Endeutats sobre la teranyina'

L'economia domèstica és important pel funcionament de cada llar. Saber 'portar bé els números' és decisiu per tirar endavant. El documental 'ENDEUTATS, sobre la teranyina' explica situacions dramàtiques de famílies que en el seu moment van prendre decisions errònies sobre la seva economia. Després de visualitzar-lo, reflexionarem una mica sobre el seu contingut. Farem un petit debat i contestarem les activitats proposades en aquest full.

Qui em presta diners?

Avui parlarem una mica del deute i del crèdit bancari. Quan és perillós endeutar-se i quan no ho és? Qui presta diners i d'on surten? Aquesta i d'altres incògnites les debatrem després de veure aquest vídeo. Què us agrada i què us desagrada del vídeo? Trobeu que totes les situacions que s'hi relaten són versemblants? És necessari el crèdit? Què passa ara mateix amb el crèdit i els grans bancs? Quin paper hi té l'estat amb tot això? Moltes preguntes per contestar en un sol dia!

Si el temps ens ho permet, també llegirem la història de Muhammad Yunus, l'home que va fundar el primer banc per a pobres l'any 1983, el Grameen Bank. L'any 2006 li van atorgar el premi nobel de la pau, per ajudar al desenvolupament dels més desfavorits.

La despesa social (II)

Avui intentarem analitzar les dades de l'article del dia anterior i representar en un gràfic les més rellevants. L'article que vam llegir analitza 4 punts:

• Despesa social (sanitat, educació, seguretat, pensions, atur i serveis públics en general)
• Protecció social (ajudes a la tercera edat, la família, la vivenda, la discapacitat o l'atur, entre d'altres)
• Educació
• Formació contínua

Poseu-vos per parelles. Obriu una fulla de càlcul. Es tracta de representar gràficament les dades que apareixen en l'article, en forma de percentatges. Haureu de representar 4 gràfics:

1. Despesa social. Elaboreu un diagrama de barres on hi figuri la inversió en despesa social d'Espanya (expressada en % del PIB) el 2008. En aquest gràfic afegiu-hi les dades de Suècia, França, Dinamarca i Bèlgica tal i com apareixen a l'article. Compareu totes les dades amb la mitjana europea per aquell any.
2. Protecció social. Construïu un atre gràfic on hi figuri la mitjana espanyola de despesa (en % del PIB) en protecció social. Compareu aquesta dada amb les dels altres països: França, Alemanya, Italia i Regne Unit. Finalment representeu-hi també la mitjana europea.
3.  Educació. Representeu en un altre diagrama de barres la despesa espanyola en educació per l'any 2008, la mitjana europea i les dades referents a Dinamarca i Xipre tal i com apareixen en l'article. Compareu aquests resultats també amb la dada espanyola per l'any 2010.
4. Formació contínua. Representeu en un últim diagrama de barres el percentatge d'espanyols que estan involucrats en processos de formació contínua. En el gràfic també hi han de figurar les dades de Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Regne Unit.

Quines conclusions en feu d'aquest estudi? Debateu-les amb el grup classe.

La despesa social (I)

El dia anterior vam parlar de l'estat del benestar. L'estat de benestar en bona part depèn de la despesa social dels estats. La despesa social es calcula sovint en percentatge respecte el Producte Interior Brut (PIB) dels països. Sabeu en què consisteix aquesta dada?

Avui primer intentarem esbrinar què és i com es calcula el PIB a partir d'un vídeo de l'economista Xavier Sala i Martín. Després, llegirem i debatrem un article on parla de la despesa social de l'Estat Espanyol i la compara amb la resta dels països de la UE, l'any 2008.

0

Font: Diario Público, http://imagenes.publico.es/resources/archivos/2010/9/10/1284087450115gasto2c6.jpg

L'estat del benestar

Avui parlarem  una mica de què és l'estat del benestar. El divendres ja ens va sortir en el vídeo. Tots els serveis que gaudeixen els habitants de les societats occidentals (sanitat, educació, seguretat, pensions, atur, etc) formen l'estat del benestar. Aquests diners, tal i com vam veure, surten dels impostos dels contribuents.

Paraules clau

En aquest vídeo surten vàries paraules clau:

• Estat del benestar
• Deute públic
• Pacte social
• Neoliberalisme
• Paradís fiscal
• Crisi del 2008
• Sobreproducció
• Cooperativa
• Banc públic

 

Separeu-vos per grups de 2 o 3 persones, busqueu la definició d'aquests termes. Prepareu una breu exposició (si pot ser amb exemples) i exposeu-la a la resta de la classe.

Res no és gratuït

Encetarem aquest 2n trimestre parlant d'economia. Ja hem parlat llargament de l'esperit emprenedor i ara ens agradaria conèixer i entendre una mica més l'activitat econòmica centrant-la en el nostre entorn més proper.
Avui mirarem un vídeo del recurs KitCaixa Economia anomenat 'res no és gratis'. Després d'un petit debat, resoldrem un qüestionari.